SERVEIS
EXPOSICIÓ AL RISC DEL COVID-19
Aquest nou risc biològic a fet acte de presència a nivell mundial i aquest virus pot afectar a totes les persones, tant dins l’àmbit familiar com laboral. Aquest nou coronavirus anomenat SARS-CoV-2 es va detectar per primera vegada el desembre del 2019 a la ciutat de Wuhan, Xina.
Els símptomes més comuns són febre, dificultat per respirar i/o tos, pèrdua d’olfacte i gust… En els casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, insuficiència renal i altres complicacions. Aquest coronavirus es transmet entre humans per via respiratòria per un contacte estret amb una persona infectada, o bé per tocar objectes o superfícies contaminades i després tocar-se la boca, els ulls o el nas.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho va catalogar de pandèmia internacional l’11 de març de 2020. La seva ràpida propagació internacional ha requerit l’execució de mesures internacionals (extraordinàries i temporals) per fer-hi front.
DEFINICIONS
Coronavirus: Els coronavirus són una àmplia família de virus que normalment afecten només animals. Alguns tenen la capacitat de transmetre’s dels animals a les persones. El nou coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones i s’ha detectat per primera vegada al desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina. Encara hi ha moltes qüestions que es desconeixen en relació amb la malaltia que produeix el COVID- 19.
Símptomes del COVID-19: Els símptomes més comuns inclouen febre, tos sensació de falta d’aire i malestar. En alguns casos també pot haver-hi símptomes digestius com a diarrea i dolor abdominal, mal de coll, Dispnea, Cefalees. La majoria dels casos presenten símptomes lleus. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per a respirar, fallada renal i fins i tot la mort. Els casos més greus generalment ocorren en persones d’edat avançada o que pateixen alguna malaltia crònica, com a malalties del cor, del pulmó o problemes d’immunitat.
Vies de transmissió: Sembla que la transmissió és per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. La seva contagiositat depèn de la quantitat del virus en les vies respiratòries. Aquestes secrecions infectarien a una altra persona si entren en contacte amb el seu nas, els seus ulls o la seva boca. Sembla poc probable la transmissió per l’aire a distàncies majors d’un o dos metres. La via de transmissió entre humans es considera similar al descrit per a uns altres coronavirus a través de les secrecions de persones infectades, principalment per contacte directe amb gotes respiratòries de més de 5 micres (capaces de transmetre’s a distàncies de fins a 2 metres) i les mans o materials contaminats amb aquestes secrecions seguit del contacte amb la mucosa de la boca, nas o ulls. El SARS-CoV-2 s’ha detectat en secrecions nasofaríngies, incloent la saliva.
Tractament: No existeix un tractament específic, però s’estan emprant alguns antivirals que han demostrat certa eficàcia en estudis recents. Sí que existeixen molts tractaments per al control dels seus símptomes pel que l’assistència sanitària millora el pronòstic. A l’ésser una infecció produïda per virus, els antibiòtics no han de ser usats com un mitjà de prevenció o tractament.
Persones especialment sensibles. Amb l’evidència científica disponible, el Ministeri de Sanitat ha definit com a grups vulnerables per a COVID-19 les persones amb diabetis, malaltia cardiovascular, inclosa hipertensió, malaltia pulmonar crònica, immunodeficiència, càncer en fase de tractament actiu, embaràs i majors de 60 anys.
Contacte estret: S’entén per “Contacte Estret”: Qualsevol persona que hagi proporcionat cura a un cas: personal sanitari o sociosanitari que no han utilitzat mesures de protecció adequades, familiars o persones que tinguin un altre tipus de contacte físic similar. Qualsevol persona que hagi estat en el mateix lloc que un cas a una distància< 2 metres (ex: convivents, treballadors de la llar, visites i altres tipus de contactes esporàdics: sexuals, companys d’oci …) durant almenys 15 minuts sense protecció adequada. Per tal de concloure que s’ha mantingut una protecció adequada, s’ha de valorar de forma rigorosa l’existència de mesures de protecció durant tot el temps de contacte. Es considera contacte estret en un avió, tren o un altre mitjà de transport terrestre de llarg recorregut (sempre que sigui possible l’accés a la identificació dels viatgers) els passatgers situats en un radi de dos seients al voltant d’un cas i a la tripulació que hagi tingut contacte amb el cas esmentat sense protecció adequada. Per tal de concloure que s’ha mantingut una protecció adequada, s’ha de valorar de forma rigorosa l’existència de mesures de protecció durant tot el temps de contacte.
Cas sospitós d’infecció: És qualsevol persona amb un quadre clínic d’infecció respiratòria aguda d’aparició sobtada de qualsevol gravetat que cursa, entre d’altres, amb febre, tos o sensació de manca d’aire. Altres símptomes atípics com la odinofàgia, anòsmia, agèusia, dolors musculars, diarrees, dolor toràcic o cefalees, entre d’altres, poden ser considerats també símptomes de sospita d’infecció per SARS-CoV-2 segons criteri clínic. S’ha de fer una PCR (o una altra tècnica de diagnòstic molecular que es consideri adient) en les primeres 24 hores. Si la PCR resulta negativa i hi ha alta sospita clínica de COVID-19 es repetirà 48 hores després amb una nova mostra del tracte respiratori. Si la PCR continua sent negativa i ha transcorregut almenys una setmana des de l’inici dels símptomes, es podrà plantejar la detecció d’IgM mitjançant una prova serològica tipus ELISA o altres tècniques d’immuno assaig d’alt rendiment o immunocromatogràfiques. Tots els casos sospitosos es mantindran en aïllament en espera del resultat de la PCR i s’iniciarà en aquest moment la identificació dels seus contactes estrets.